Sobrenatural1/2007
Ángeles Ciscar
Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Sant Carles de València en l’especialitat d’escultura. Estudis de teatre a l’Escola Internacional de Teatre Jacques Leqoc. Estudis d’escenografia a l’Institut del Teatre de Barcelona. Integrant de la Companyia Amaranto, amb la qual ha participat en la creació i interpretació de Marea baixa (2001), Tazón de sopa china y un tenedor (o hacer el gilipollas) (2004), Indignos (2006) i Four moviments for survival (2007).
Com a escenògrafa ha participat en diversos muntatges teatrals com Preludis, al costat de Frederic Amat per a la companyia Gelabert-Azzopardi, i Hamlet Music Hall, basada en una obra de Heiner Müller per a la Cia. Amaranto.
Com a pedagoga ha desenvolupat el projecte Dinámica del Espacio en diferents centres: Institut del Teatre de Barcelona, sala Cuarta Pared de Madrid, Escola Superior d’Arquitectura La Salle i la Universitat d’Arquitectura de Barcelona.
Com a escenògrafa ha participat en diversos muntatges teatrals com Preludis, al costat de Frederic Amat per a la companyia Gelabert-Azzopardi, i Hamlet Music Hall, basada en una obra de Heiner Müller per a la Cia. Amaranto.
Com a pedagoga ha desenvolupat el projecte Dinámica del Espacio en diferents centres: Institut del Teatre de Barcelona, sala Cuarta Pared de Madrid, Escola Superior d’Arquitectura La Salle i la Universitat d’Arquitectura de Barcelona.
Máscara
Idea: Ángeles Ciscar
Coguionista: Michel Parra
Edició: Tito de la Vega
Coguionista: Michel Parra
Edició: Tito de la Vega
Máscara
Des del nostre centre la visió treballa constantment dibuixant cercles concèntrics de percepció, traçant límits entre cercle i cercle. Amb aquests límits definim què té a veure amb nosaltres o no, què és el que ens interessa veure i què és el que no ens interessa veure, quines coses estan sota el nostre control i quines s’escapen de les nostres mans.
Però aquesta composició de lloc pateix deformacions de vegades impossibles d’obviar. Una línia del cercle més perifèric s’eixampla tant que envaeix el centre. Per a aquests accidents de dibuix van inventar la goma d’esborrar, tot i que és inevitable que en el paper ens quedi un rastre difuminat que indica que allà hi va haver un error.
Però aquesta composició de lloc pateix deformacions de vegades impossibles d’obviar. Una línia del cercle més perifèric s’eixampla tant que envaeix el centre. Per a aquests accidents de dibuix van inventar la goma d’esborrar, tot i que és inevitable que en el paper ens quedi un rastre difuminat que indica que allà hi va haver un error.
Comentaris
Inserta el teu comentari
