Sobrenatural2/2008
Mette Edvardsen
Mette Edvardsen (1970) viu i treballa a Bèlgica des de fa deu anys. Va començar com a ballarina per a Les Ballets C. de la B. el 1996. Va col·laborar en diversos projectes de la companyia, amb Hans Van den Broeck (1996-2000) i amb Christine de Smedt (2000-2005). El 2005, Les Ballets C. de la B. Van presentar la primera versió de la seva peça Opening en un programa compartit. Va actuar en les peces de Thomas Hauert/Zoo (Bèlgica), Bock/Vincenzi (Anglaterra), Mårten Spångberg (Suècia) i Lynda Gaudreau (Canadà), entre d’altres. Va crear i produir dues peces en col·laboració amb Lilia Mestre (Portugal/Bèlgica), i el projecte Sauna in Exile en col·laboració amb Heine R. Avdal, Liv Hanne Haugen i Lawrence Malstaf de 2002 a 2004. El 2004 va treballar com a coreògrafa i ballarina en una versió de Thomas Lehmen de Schreibstuck juntament amb Christine de Smedt i Mårten Spångberg. Entre els seus treballs propis s’inclouen Private collection (2002), Stills (vídeo, 2002), Time will show (detall) (2004), Opening (2005/2006), The way / you move (2006), i la peça de grup or else nobody will know (2007).
www.metteedvardsen.be
www.metteedvardsen.be
Faits divers
Un vídeo de: Mette Edvardsen
Performer: Philippe Beloul
Edició: Heiko Gölzer
Duració: 20 min
Performer: Philippe Beloul
Edició: Heiko Gölzer
Duració: 20 min
[...] L’intèrpret repeteix l’escena diverses vegades, en un intent de reproduir la tecnologia del vídeo pels seus propis mitjans. Les accions també es duen a terme a càmera lenta, per tornar després a la velocitat normal mitjançant la tecnologia del vídeo. L’objectiu era doble: d’una banda, el repte d’aplicar la “tecnologia” de la repetició i la càmera lenta en la interpretació de l’escena i, de l’altra, comprovar què produïa de tornada aquesta pràctica. La inversió de rols entre els dos modes, la “tecnologia artificial” i la “performance autèntica”, es mescla en el procés i dóna com a resultat una “normalitat” pertorbada.
Faits divers
Faits divers és el terme periodístic francès que designa els “successos”, una forma d’acostar-nos a les inesperades i extraordinàries ruptures de la quotidianitat. En aquest film breu juguem amb un fait divers com a punt de partida d’una escena en la qual, de fet, no passa gran cosa. El film mostra una situació quotidiana en què un home pren un cafè mentre llegeix. El fait divers del diari és la causa d’un altre fait divers: un accident en la situació present del lector.
L’intèrpret repeteix l’escena diverses vegades, en un intent de reproduir la tecnologia del vídeo pels seus propis mitjans. Les accions també es duen a terme a càmera lenta, per tornar després a la velocitat normal mitjançant la tecnologia del vídeo. L’objectiu era doble: d’una banda, el repte d’aplicar la “tecnologia” de la repetició i la càmera lenta en la interpretació de l’escena i, de l’altra, comprovar què produïa de tornada aquesta pràctica. La inversió de rols entre els dos modes, la “tecnologia artificial” i la “performance autèntica”, es mescla en el procés i dóna com a resultat una “normalitat” pertorbada.
L’intèrpret repeteix l’escena diverses vegades, en un intent de reproduir la tecnologia del vídeo pels seus propis mitjans. Les accions també es duen a terme a càmera lenta, per tornar després a la velocitat normal mitjançant la tecnologia del vídeo. L’objectiu era doble: d’una banda, el repte d’aplicar la “tecnologia” de la repetició i la càmera lenta en la interpretació de l’escena i, de l’altra, comprovar què produïa de tornada aquesta pràctica. La inversió de rols entre els dos modes, la “tecnologia artificial” i la “performance autèntica”, es mescla en el procés i dóna com a resultat una “normalitat” pertorbada.
Comentaris
Inserta el teu comentari
